Francisco Poyato

pianista

Quan de petit tocava compositors d’altres èpoques, recordo un plaer, com una nostàlgia, que nodria el desig de no abandonar aquell espai. Així, sense decidir-ho, el piano em va acompanyar des de la infància. Jugant, somiant i canalitzant emocions s’estava convertint en part de mi.

La curiositat per conèixer altres aspectes de la música mentre creixia amb el meu instrument em portà tant als estudis de composició i de direcció d’orquestra, com a la pràctica de la música de ball. Tocant i cantant en revetlles m’apropava a la manera popular de comprendre els ritmes i de jugar amb la música.

Vaig començar a treballar amb altres instrumentistes i amb cantants. Allò era màgic! La música deia com sentien les paraules, i les paraules què deia la música. Qui em mostrà en què consistia aquella màgia va ser Harmut Höll i Mitsuko Shirai, els meus professors de lied al Mozarteum de Salzburg. Amb ells vaig aprendre que un lied era l’expressió d’una vivència. La imaginació, els sentits i les emocions, l’energia. El cos, l’instrument. Una cançó, un moment viscut.

Aquella nova manera de concebre la interpretació va despertar inquietuds i desitjos que des de llavors conformen el meu camí com a intèrpret.

El desig d’aprofundir en la relació música-poesia-vivència. Que em portà, en un principi, a assistir a masterclass amb Edith Mathis, Dietrich Fischer-Dieskau, Thomas HAmpson, Paul Shillawsky, Robert Holl, Barbara Bonney, Dimitri Bashkirov o Paul Badura-Skoda, entre altres. Al mateix temps em vaig apropar a la interpretació històrica al fortepiano, per conèixer la manera de concebre aquesta relació en l’època, amb Anthony Spiri.

Fruit del desig de transmetre aquesta experiència a l’escenari naixeren els concerts amb Mitsuko Shirai, Ruth Ziesak, Assumpta Mateu, Xavier Sabata, Núria Rial, Olatz Saitua, Elena Copons, Judith van Wanroij, Lluís Vilamajó, Claron McFadden, Marta Mathéu, Roger Padullés.

retrato Francisco Poyato

A més dels projectes que segueixen naixent sense parar gràcies a les programacions del Festival Life Victoria de Barcelona, Schubertíada de Vilabertran, Festival Musika-Música de Bilbao, Palau de la Música Catalana de Barcelona, L’Auditori de Barcelona, Fundación Gulbenkian de Lisboa, per anomenar alguns dins de la península.

L’anhel de compartir aquesta passió amb estudiants em portà a exercir la docència a la Universitat Mozarteum de Salzburg, entre 1994 i 2001. De Salzburg vaig tornar a Barcelona, el 2001, coincidint amb la creació de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), des d’on puc compartir aquesta passió amb els joves, com a professor de lied i de música de cambra. En aquest centre he tingut l’oportunitat d’impulsar la creació del màster de lied per a cantants i pianistes Victoria de los Ángeles, únic a l’estat espanyol. Altrament, tinc el plaer d’impartir masterclass en diferents centres europeus, com la Universitat Hans Eisler de Berlín o la Musikhochschule de Karlsruhe.

L’impuls de mostrar al públic una proximitat personal a determinats compositors i intèrprets em conduí a enregistrar la integral de les cançons d’Eduard Toldrà amb Assumpta Mateu i Lluís Vilamajó, per a Columna Música; ‘die Winterreise’de Franz Schubert amb Xavier Sabata, per a Berlin Classics, així com la revisió de la mateixa obra en clau escènica a partir del muntatge de Rafa Villalobos; la integral de les cançons de Juli Garreta amb Roger Padullés, per a Ficta; i les cançons populars de Robert Gerhard amb Maria Hinojosa, per a Seed Music.

En aquests moments em sento atret per repertoris i formacions inusuals. També m’interessa impulsar propostes artístiques enfocades més enllà del gaudi estètic, que interpelen a la nostra condició d’éssers humans.