Elena Copons, soprano
Francisco Poyato, piano
“Perquè aquest món és, de fet, un ésser viu dotat d’ànima i intel•ligència. És a dir, una entitat única i tangible que conté al seu torn tots els éssers vius de l’univers, els quals per naturalesa pròpia estan interconnectats entre ells” (Plató, Timeo 29-30).
Poetes i músics han cantat al desig de fusió i transcendència de l’ésser humà. Moltes cançons neixen del desig de resposta, religiosa o no, a la dubte existencial que ens acompanya. Anima Mundi, concepte que ja llegim en Plató com a força vital present a l’univers i subyacent a la natura, pressenteix una relació subconscient entre l’univers i les forces que regeixen l’ésser humà.
Obres de Franz Schubert, Robert Schumann, Hugo Wolf, Gustav Mahler, Frederic Mompou, Matilde Salvador, Olivier Messiaen, Jean Sibelius, Kaija Saariaho i George Crumb.